Laia Roman

Activitat 63: Text 1 de Kant

2010-04-21T16:30:00.001+02:00

1- Idees principals:

El text anterior de kant ens parla sobre la seva teoria del coneixement, el filòsof en el seu període crític o de maduresa es representat per les tres crítiques: raó pura, raó pràctica i judici, que es on va dur a terme la síntesí entre racionalisme-empirisme i realisme-idealisme. La seva teoria del coneixement apareix en la crítica de la raó pura.

2- Posa títol:

Estètica i lògica transcendental

3- Comentari:

Tal i com he dit abans aquest text de Kant tracta sobre la seva teoria del coneixement, la qual es basa en la crítica de la raó pura. Segons el seu pensament el objectes seràn els que hauràn d’adaptar-se al coneixement del subjecte i aquest serà el centre del coneixement. A diferència d’Aristòtil que aquest deia que els nostres coneixements han estat dirigits pels objectes.
El nostre saber comença amb l’experiència pero no s’origina tot ell en aquesta sinó que s’inicia amb les impressions. Les impressions quan el subjecte les capta reben una determinada forma que són a temps i espai, per tent intuicions a priori . Els dos elements del coneixement humà són: Alló que rebem a travès de les impresions ( element a posteriori) i allò que produim a travès de la facultat de coneixement (element a priori).

Activitat 62: Projecte 6 : Audio de Plotí

2010-04-16T19:48:00.001+02:00

Activitat 61: Investigació sobre els principis de la moral

2010-04-14T16:00:00.003+02:00

1- Idees principals:

En aquest text del filòsof Hume ens parla sobre la moral del seu pensament, concretament sobre els principis morals a partir de les qualitats estimables i censurables que tenen lloc en la visa humana, és a dir, del fonament de la moralitat en la raó humana.

2- Posa títol:

Moralitat en la raó humana

3- Comentari:

Tal i com he dit abans, aquest text tracta de la moral de hume, que tracta temes com el tractat de la naturalesa humana i l’investigació dels principis de la moral.
Explica que la naturalesa humana obliga a la raó a situar-se en els principis d’una vida virtuosa, que gràcies a aquesta es poden resoldre dilemes morals i alló que hem de fer. Pero tot i això allò que determina la conducta es el sentiment. Les distincions morals no deriven de la raó ja que aquesta es refereix a fets reals. L’origen de les nostres distincions morals provenen de la capacitat de la naturalesa humana de que ens permet posar-nos en el lloc d’un altre i compendre els seus sentiments i idees, tot aixó és gràcies a la nostra capaciat de simpatia, d’empatia. Hume diu que aquesta moral basada en el sentiment ens pot portar a l’egoisme i al relativisme, ja que cada ésser humà busca el seu propi plaer. La diferència de hume davant altres filòsofs com per exemple Plató és bàsicament que ell diu que l’últim fi esta sempre relacionat amb els sentiments, comparant-lo amb altres filòsofs com per exemple Plató, el seu fi era la felicitat.

Activitat 60: Projecte 5: Power Point Plotí

2010-04-09T17:06:00.002+02:00

Plotí

View more presentations from laia.roman.

Activitat 59: Anàlisi de la causalitat

2010-04-07T18:07:00.001+02:00

1- Idees principals:

En el text anterior de hume, ens explica la teoria del principi de causalitat, de la relació entre cause i efecte. Això ho explica a travès d’un exemple d’unes boles de billar, on ens explica que primer va la caura i desprès l’efecte, el temps i l’espai i la conjunció entre totes dues.

2- Posa títol:

Relació entre cause i efecte

3- Comentari:

Hume diu que no es una relació d’idees, i que no podem conèixer a priori aquest lligam, sinò que sorgeix en la seva totalitat de l’experiència, aquesta és l’única que ens por ensenyar sobre la cause i l’efecte, no mostra que una causa produeix sempre un determinat efecte sinó que alguns fets s’esdevenen en una conjunció constant.

Perque es produeixi aquesta relació entre causa i efecte han de succeïr tres coses: La contigüitat, la prioritat i la conjunció constant. La causa és la que succeeix primer i darrera d’aquesta l’efecte, sense aquest ordre no existiría la relació entre tots dos. La causa i l’efecte han de coincidir a l’hora en el mateix temps i espai. Si la causa no estiguès en el mateix temps i espai que l’efecte aquest mai existiría, sense l’un no pot existir l’altre.

Activitat 58: Projecte 4: Teoria de Plotí

2010-03-26T16:48:00.003+01:00

La teoría o doctrina central de Plotí es basa en l’anomenada teoría de la “Trinitat” que tal i com el nom diu, esta composada per tres fase: L’u, el nous i l’alma. L’u es allò imprescindible, lo més, es la unitat, Plotí diu que és com Déu, únic i infinit. Està més allà del ser i per això ho descriu negativament. Ell afirma que tots els éssers vius tenen existència gràcies a l’u, si no fós gracies a aquest no existiria res. Les magnituts continues no tindríen raó de ser si no porten la unitat, en definitiva, tots els éssers presenten l’u o la unitat, encara que estiguin dividits en parts. El nous es pot identificar com l’esperit, segons Plotí és la part que ni ha en la semblança entre el sol i la llum. L’u sería el sol i el nous la llum. Això condueix a la visió en forma del bé, no del bé mateix. I l’alma, Plotí diu que es de naturalesa doble, està lligada al nous i tira d’ell.

Activitat 57: Investigació sobre l’enteniment humà: Impressions i idees

2010-03-16T17:10:00.000+01:00

1- Idees principals:

En aquest text el filòsof Hume distingeix entre dos tipus de filosofia criticant el seu mal ús. La primera que és la filosofia fàcil, que és la que considera que l’home actua influit per els seus sentiments, i l’altre filososia es l’abstracta que considera l’home com un ésser racional.
En aquest cas, en el text parla de la filosofia abstracta i fa una clara distinció entre les idees i les impressions. Aquestes han de ser classificades sota un terme i les idees són percepcions.

2- Posa títol:

Tipus de percepcions

3- Comentari:

Hume Basa la seva filosofia en l’enteniment. En el text distingeix dos tipus de filosofia, la fàcil que és la que ens diu que l’ésser humà actua influit per el sentiment i el gust, per tant és una filosofia fàcil a la que pot arribar tothom i l’altre tipus es la filosofia abstracta, que es la que es basa en l’enteniment i afirma que l’esser humà es racional. En el text també ens parla sobre la seva teoria del coneixement i torna a fer una distinció entre les idees i les impressions. Hume ens diu que les impresions són classificades sota un terme, i amb aquest podem atreure o entendre les nostres percepcions mes vives, ens les creiem més, ya que entren amb molta força perque són les primeres impressions que obtenim de les coses particulars. En canci, les idees siu Hume que són copies de les impressions. En definitiva, el que Hume ens vol dir és que tot prové de sensacions que poden ser tan externes com internes.

Activitat 56: Text Descartes

2010-03-05T19:33:00.002+01:00

1- Explica breument les idees principals del text i com hi apareixen relacionades.

El text de Descartes ens parla sobre l’enteniment de les coses com a reals. Ens diu que no ens podem assegurar mai de res sense la intervenció de l’enteniment, és a dir, que sense que no podem assegurar de les coses, de com son sense el coneixement. Ens diu que per comprende aquestes coses, intentem fer-ho mitjançant la imaginació i els sentiments, pero en realitat ni l’un ni l’altre no ens ho poden assegurar, tan mateix ens assegura que per tant que mai hi han estat les idees de Déu i ànima.

2- Explica breument el significat, en el text, de les paraules següents:

- Inintel•ligible: Allò no intel•ligible, allò que no s’enten, que no es pot assegurar.
- Imaginació: Capacitat de crear o elaborar idees mentals que deriven la percepció sensible.

3- Per què diu Descartes que els sentits no «ens poden assegurar mai res sense la intervenció de l’enteniment»? Fes refèrencia als aspectes del pensament de Descartes que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text.

El que ens vol dir Descartes amb aquesta frase, és que no ens podem assegurar de que les coses son com són, a través dels sentits o la imaginació, sino, que es fa a traves de l’enteniment, del coneixement. Com sabem per a descartes per poder arribar al coneixement, al consixement vertader s’han de seguir 4 regles, que són ( Evidencia, anàlisi, síntesi i Revisió). Descartes ho va fer per arribar a la veritat, però també deia que per arribar a aquesta, a l’evidencia s’ha de pasar per el dubte, per això va elavorar el dubte metòdic amb l’objectiu de criticat totes les opinions admeses com a vertaderes per poder trobar l’induptable, aixì eurà si queda alguna cosa evident. Per això el dubte arribarà a la certesa.

4- Compara la concepció de Descartes de l’ànima amb una altra concepció de l’ànima (o de la ment, o del jo) que pugui trobar-se en la història del pensament.

Descartes ens parla de la substància, diu que és allò que no té necessitat mes que de di o per si mateixa. Segons això ens diu que existeixen sues substàncies: La de ljo o substància pensant (la ment) o la dels cosos o substància extensa (el cos). Ens afirma que totes dues són independents entre si, perquè no les podem coneixer tal com sóm, sinó a través dels atributs. L’atribut de la substància pensant de jo (l’ànima) és el pensament, i la dels cossos es l’extensió. En definitiva, que afirma que l’ànima pot existir sense el cos, per tant, defensa un dualisme entre cos i ànima amb la conseqüencia de l’afirmació de l’inmortalitat de l’ànima i la salvació de la llibertat humana. Tot això ho podem comparar amb Plató, que aquest afirma el mateix que Descartes, ja que defensa un dualisme antropològic, en aquest cas un dualisme entre ànima i cos, diu que a l’anima no li correspon estar en un cos perque ha d’estar en el món intel•ligible. I que mentre està unida al cos espera alliberar-se dels lligams de la sensibilitat (la seva unió és accidental), però tot i això l’ànima ha de dirigir el cos.

5- Creus que Descartes té raó quan defensa que és més fàcil conèixer l’ànima que el cos?

Jo crec que si ja que, segons ell l’ànima es la cosa pensant i el cos es la substància extensa. Ens diu que són independents entre si perquè tenim les idees clares i distintes d’ambdues i que nomès les podem conèixer a trevés dels atributs. L’atribut de l’ànima és el pensament i la dels cossos es l’extensió (amplada, alçada i profunditat). Afirma que l’esser humà està format per dues substàncies que són la pensant (ànima) que seria el regne de la llibertat i l’extensa (cos) que és el regne de necessitat, per tant, afirma que l’anima no pot existir sense el cos.

Activitat 55: Text 12 Descartes

2010-02-16T14:07:00.001+01:00

1- Idees principals:

Aquest text de Descartes parla sobre els cossos, sobre la seva existència tal com es i com la percevem, tracta d’intentar demostrar la seva existència. Ens diu que Déu no es la causa de la seva existència sinó que la seva causa es ell mateix, per tant equival a dir que si els cossos tenen la causa de la seva exixtència en si mateixos vol dir que existeixen.

2- Posa títol:

L’existència dels cossos

3- Comentari:

Aquest fragment pertany a la 6ª part de les MeditacionsMetafísiques, aquí Descartes tracta de demostrar l’existència dels cossos. Ell diu que no pot ser la causa productora d’aquestes idees perquè es 1 cosa pensant i es presenten contra la seva voluntat, per tant, hauràn procedit d’alguna substància diferent, per això arribarà a la conclusió que la causa de l’existència dels cossos, són els cossos mateixos, a partir d’unes caracteristiques: es un cos real perque té tanta realitat com la realitat de les idees, deu no ha pogut crear totes les coses que passen pel seu pensament, i ell tampoc es el creador d’aquelles idees. En conclusió l’existència d’un cos es determina a la idea d’un altre cos ja que tots dos són reals.

Activitat 54: Puc dubtar del jo

2010-02-12T15:13:00.001+01:00

Personalment jo crec que no podem dubtar del jo, com saben Descartes tenia la teoria del dubte metòdic, per tant, aqui deia, que del jo no es pot dubtar ja que es una cosa que pensa, per tant si les pensa no pot ser res. Així que en definitiva per a Descartes no es pot dubtar del jo. I jo penso el mateix ja que nosaltres podem dubtar de les idees, del coneixement, etc pero el que esta clar es que no podem dubtar del jo ja que si així fos, si dubtessim, no podriem arribar a pensar, no podríem tenir idees ni arribar al coneixement que hem adquirit al llarg dels anys. En definitiva si penses existeixes, per tant no es pot dubtar del jo.

Activitat 53: Text 1 Descartes

2010-02-10T19:59:00.002+01:00

1- Idees principals:

En aquest text de Descartes, parla sobre la manera d’arribar a la veritat, i com ja sabem a traves dem mètode Cartesià va crear un conjunt de regles facils i poques a travès de les quals no ens confondrem i podrem arribar al coneixement vertader. Les 4 regles són: evidencia, anàlisi, síntesi i revisió.

2- Posa títol:

Que fer per arribar a la veritat?

3- Comentari:

En aquest fragment Descartes ens explica les quatre regles a seguir per poder arribar al coneixement vertader. Són models de la lògica, geometria i àlgebra, a partir d’aquí són formulades. El primer argument es l’evidència diu que s’ha d’evitar la precipitació i compendre allò que es presenta amb claredat i distinció. El segon es l’anàlisi, s’ha de dividir la dificultat fins arribar als elements clàssics, la tercera es la síntesi, on s’ha de conduir els pensaments pujant gradualment de dificultat i la quarta i última la revisió i enumeració que es la comprovació de l'ànalisi i la síntesi. Amb totes aquestes regles Descartes dedueix que l’unica cosa de la que no es pot dubtar es del jo

Activitat 52: Projecte 3: Plotí

2010-02-05T15:40:00.001+01:00

La filosofia de Plotí es fonamenta en Plató, aportant una interpretació original, en la qual detectem les petjades dels sistemes de pensament orientals. Part del plantejament del problema original de la creació, en la qual estableix tres nivells: l'U, la Intel•ligència i l'Ànima. L'U, com Primer Principi, crea mitjançant l'emanació de la seva superabundancia, com una font que flueïx sense esgotar-se mai. No crea directament el món, sinó que ho fa mitjançant l'intel•ligible - les Idees de Plató -, com una llum, com la imatge de l'U: és Nous, la Ment Universal. La Ment, al seu torn, a través de l'Ànima del món, que unifica la pluralitat de les ànimes, produeïx el món corpori o sensible, ho governa i ho ordena. L'Ànima de l'home procedeix de la part superior de l'Ànima universal. En l'ànima es troben l'ésser i el no ser, com si es tractés d'un plànol intermedi. La matèria, amb la seva pluralitat, rep a les ànimes i les embolica, les aprisiona i fa que oblidin el seu origen.

La influència de la filosofia plotiniana va ser molt àmplia i extensa, configurant el corrent que coneixem com Neoplatonisme, amb brillants manifestacions des de San Agustín, Escoto Eriúgena, Nicolás de Cusa, fins a Leibniz, Spinoza o Schelling. En el Renaixement, Marsilio Ficino va fer de Plotino el Mestre inspirador de l'Acadèmia florentina de Vila Careggi.

Influenciat per: Amoni Saccas, Plató, Numenio de Apamea, Alexandre de Afrodisias, y Platonisme medio, Pitagorisme, Filosofía persa, Filosofía india

Ell influència a: Porfirio, Jámblico, Juliano el Apóstata, Hipatia, Hierocles de Alexandría, Proclo, Damascio, Simplicio de Cilicia, Agustí d'Hipona, Boecio, Pseudo Dionis, Juan Escoto Erígena, Buenaventura de Fidanza, Georgios Gemistos Plethon, y Cristianisme, Gnosticisme, Platonisme renaixentista, Escola tradicionalista

Activitat 51: Quin filòsof es mes coherent, Sant Anselm o Sant Tomàs D’Aquino?

2010-01-22T20:37:00.000+01:00

Aquests dos filòsofs parlen de l’existència se Déu. Personalment jo crec que el filòsof mes coherent es Sant Tomàs D’Aquino. La Filosofia de Sant Tomàs s’assembla a la d’ Aristòtil i crec que això es el que fa que sigui mes convincent o coherent. Sant Tomàs considera a Déu com el màxim creador, com a primer model de perfecció i l’esser mes intel•ligent que dirigeix les coses segons la seva finalitat. (Déu es l’ésser superior creador de totes les coses). D’altra banda, l’altre filòsof Sant Anselm afirma que deu es l’ésser major sobre el qual res no pot ser pensat, és a dir, diu que existeix perquè tothom el pot pensar i ens diu que també el poden pensar que ells que no creuen en la seva existència, ja que podem o poden parlar de Déu de manera que tothom ho entengui encara que no creguin en la seva existència.

Activitat 50: El temps va ser creat amb el món

2010-01-19T14:36:00.000+01:00

1- Idees principals:

En el text anterior ens parla del tems, del temps envers Déu. Ens explica que Déu és etern i atemporal, és a dir, que per a ell, per a Déu el temps no existeix, el temps no passa, és a dir, que per a ell totes les coses que han succeït, succeeixen, i succeiran per a ell totes aquestes coses ell les veu com a present, no distingeix entre el passat, el present i el futur. Per tant Déu es el que va crear el temps juntament amb la creació del món, i això col dir que abans de la creació d’això el temps no existia.

2- Posa títol:

El temps no existeix per a Déu

3- Comentari:

Aquest text d’Agustí d’Hipona va dirigit o està fet per a Déu, ens parla del temps, de la creació d’aquest i de la atemporalitat de Déu. En el text ens explica la relació que hi ha entra la creació i el temps. Ens diu que quan el mon encara no existia el temps tampoc, i que quan Déu va crear el mon juntament amb aquest va crear el temps. Per això ens diu que Déu es atemporal ja que ell existia abans de la creació del món i per tant de la creació del temps.
Amb tot això San Agustí creu que el temps no es etern ja que ha estat creat (es com una criatura que neix a partir de la creació de Déu). Aquesta teoria creacionista de la que ens parla el filòsof es contraria a la de l’evolució de Darwin, ja que el creacionisme ens diu que tot ha estat creat per Déu, la teoria de l’evolució explica que tots els essers venen de l’evolució d’altres especies anteriors.

Activitat 49: Carta a Meneceu

2010-01-12T18:45:00.000+01:00

1- Idees principals:

La carta anterior es d’ Epicur a Meneceu, ens explica quines són les pautes per tal de tenir una vida feliç. Ens diu que la filosofia es per a totes les edats, però Epicur ho relaciona tot amb la felicitat. Diu que viure feliç es viure una vida perfecte que seria com la vida dels déus. També ens parla de la mort, diu que quan la mort hi es nosaltres ja no hi som, i al contrari. I també fa referència al plaer i al dolor.

2- Posa títol:

Instruccions per viure feliç

3- Comentari:

La carta de Meneceu, es un text en el qual ens parla de les teories d’ Epicur, en el qual ens parla de la vida, el plaer i la felicitat. Epicur ens diu que per viure bé s’ha de ser feliç i això es possible a totes les edats, això es contrari a Aristòtil ja que aquest deia que els joves no podien arribar a aprendre. Epicur ens diu que el savi es aquell que viu sense por, sense angoixa i que considera que la vida es viure feliç en el present, per això en el tema de la mort ens diu que no l’hem de tenir por ja que quan la mort i es nosaltres ja no hi som i quan nosaltres i som ella ja no hi es. Epicur ens diu que viure es buscar els plaers ja que aquests són aquells que porten a l’inici i a la fi d’una vida feliç. Explica que el plaer és l’única finalitat i és el no sentir dolor en l’ànima. Per tant el viure feliç es viure acompanyat de virtuts i coses bones. En conclusió Epicur diu que totes les Persones tenim l’oportunitat de filosofar al llarg de la vida.

Activitat 48: Què és primer l’ou o la gallina?

2009-12-20T14:32:00.001+01:00

Aquesta pregunta, personalment crec que es una pregunta que tothom s’ha preguntat alguna vegada, però també crec que es molt difícil respondre de manera raonada, es a dir, que penso que es una mica subjectiva. Al respondre aquesta qüestió es molt fàcil dir una resposta però si et poses a pensar i dius que primer va ser l’ou, a l’hora d’explicar-ho sorgeix un dubte que es qui va posar aquest ou, en canvi si dius que el primer que va sorgir va ser la gallina t’has de plantejar d’on va sorgir aquesta gallina, per tant jo trobo que això es com una mena de cicle que no te fi, és a dir, a partir de la gallina surt l’ou, però a partir de l’ou surt la gallina, com podem observar no s’acaba, es una cadena sense fi. Jo personalment crec que el que va ser primer va ser la gallina, ja que l’ou per néixer necessita que la gallina li doni calor, amb això vull dir que l’ou per desenvolupar-se bé necessita l’ajuda de la gallina, per tant el que primer va sorgir va ser la gallina. Tot això si ho comparéssim amb la teoria d’ Aristòtil podem dir que l’ou seria la privació (l’estat inicial) i la gallina la forma, per tan l’ou seria la gallina en potència.

Activitat 47: Plató o Aristòtil?

2009-12-15T19:30:00.003+01:00

Plató i Aristòtil van ser dos filòsofs grecs que van influenciar molt als filòsof posteriors a ells. Aristòtil era deixeble de Plató, tot i això Aristòtil va fer una perita crítica a la filosofia del seu mestre. Plató defensava que existien dos mons, el sensible i l’intel•ligible. El món sensible es la realitat perceptible i el món intel•ligible es on són les idees de les coses, i aquí, en aquest mon no hi podem accedir. I la teoria d’ Aristòtil ens diu que el mon intel•ligible no existeix i en canvi ens parla de la mataria i la forma com a substàncies individuals.
Si fem una petita comparació entre els dos filòsofs, la matèria d’ Aristòtil equival amb el cos de Plató i La forma seria l’ànima, l’essència de les coses. Per tant,
jo crec que la teoria d’ Aristòtil es molt mes coherent ja que ell creu o parla del realisme i en canvi Plató ens parla de la dualitat de mons, per això es molt mes coherent la teoria d’ Aristòtil que la de Plató.

Activitat 46: Projecte 2: Plotí

2009-11-25T14:29:00.001+01:00

Context històric:

205 - Naixement de Plotí a Licópolis, Egipte
207 - Fi de la dinastia Qin aen Xina
208 - Xina Batalla de Chi Bi. Moment crucial en el desenvolupament dels Tres Regnes
209 - L’emperador romà Septimio Severo ordena la reparació i ampliació de la muralla d’Adria
212 - L’Edicto de Antonino, promulgat per l’emperador Caracalla en 212 extendeix la ciudadanía romana a tots los homes lliures de l’Imperio.
217 - Calixto I es anomnat Papa de la Iglesia Católica.
219 - Les legions romanas Legio III Gallica y Legio IV Scythica son dissoltas per lemperador romà Heliogábalo per la rebelió dels seus líders.
220 - China - Acaba la dinastía Han amb el derrocament del seu últim emperador, l’emperador Xian.
230 - 21 de juliol - Ponciano es triat Papa de la Iglesia Católica.
233 - Roma - Comiença una sèrie d’invasions germànicas en el nordest.
242 - El futur emperador romà Aureliano derrota als Sármatas. La seva victoria li donà la promociò com Tribuno.
250 - Un grup de francs penetran en la península ibérica
250 - En el norest d’África, el regne de Aksum (Axum) comença a controlar el comerç del Mar Rojo.
250 - Una epidemia de peste bubónica comença en Egipte i va per tot l’imperi romà.
253 - Imperio romano: Valeriano I accede al trono, con su hijo Galieno como co-emperador.
265 - La dinastía Jin comença a China; fins l’any 420.
267 - Los godos penetran en l’Imperio romà.
270 - Mort de Plotí

Activitat 45: Esquema del Fedó

2009-11-20T22:21:00.003+01:00

Activitat 44: Text del Fedó

2009-11-15T18:01:00.001+01:00

1- Idees principals:

En aquest fragment del Fedó Sòcrates explica que hi ha o que existeix vida en l’ànima després de la mort. Per tant ens diu que la vida succeeix a partir de la mort i la mort de la vida.

2- Posa títol:

Explicació de la immortalitat de l’ànima

3- Comentari:

Al principi d’aquest llibre, ens explica els últims moments del filòsof Sòcrates abans de morir, quan els seus deixebles i altres anaren a visitar-lo. Aquí hi ha un diàleg en el qual en el fons ens explica la filosofia platònica, la seva teoria.

El aquest fragment del Fedó, Sòcrates ens parla de la immortalitat de l’ànima i ho fa a partir de la teoria de la lluita de contraris. El filòsof ens explica que tot el que existeix, existeix gràcies al seu contrari. Per exemple diu que del mes lent surt o sorgeix el mes ràpid, com podem observar diu que a partir del mes lent sorgeix el seu contrari, que en aquest cas el ràpid, hi ha molts mes exemples com per exemple, que a partir d’allò mes bell sorgeix el mes lleig i a la inversa.
Concretament en aquest fragment ens parla d’això però de la i¡vida i la mort. Diu que la vida origina la mort i a la inversa. Per tant això justifica que l’ànima sigui immortal ja que quan el cos mor l’ànima segueix amb vida perquè va un altre cop vida a partir del naixement i al contrari.

Activitat 43: El coneixement és una reminiscència

2009-11-13T14:19:00.000+01:00

1- Idees principals:

Aquest text ens parla del coneixement absolut a partir de l’aprenentatge, que esta relacionat amb el conèixer i els records. Ens explica que l’ànima ho coneix tot, per tant diu que l’home només recordant aquests coneixements aprèn.

2- Posa títol:

S’aprèn a traves de l’anima

3- Comentari:

Aquest text de Plató, ens parla de l’ànima. Com ja sabem Plató diu que l’ànima es immortal i per tant com no mor mai coneix totes les idees que existeixen. Per això ens explica que quan l’ànima entra al cos de qualsevol individu, aquest coneix totes les idees però no les recorda. Per això Plató ens diu que l’home es capaç d’aprendre i recordar-ho to, si vol, per això l’home adquirirà aquelles idees que sigui capaç de recordar, a través de l’aprenentatge. Segons la teoria de plató diu que l’ànima pot aconseguir tots els coneixements de les idees a partir del contacte amb les coses sensibles. (teoria de les idees).

Activitat 42: De quina manera consideres que el mite de la caverna està vigent avui en dia?

2009-10-28T16:27:00.001+01:00

Jo crec que el que explica Plató en el mite de la caverna si que està vigent avui en dia. Es pot comprovar per exemple amb el cine, quan nosaltres anem al cine el que veiem ens sembla molt real, ya pot ser una pelicul•la ficticia com un documental, sigui el que sigui a nosaltres ens semblara real, però en realitat allò que estem veient la pel•licula o el documental nomès són un conjunt d’imatges que formen un vídeo, encara que el documental hagi estat gravat en un bosc ple d’ocells i altres animals, allò que nosaltres veiem reflectit en la pantalla són un segui d’imantges i nosaltres ens les creiem com a realitat, per tant, comparat amb les ombres que veien aquells homes que estaven tancats, això es completament igual, un altre exemple que podriem posar per comparar seríen els vídeojocs, avui en dia són molt utilitzats, són eines d’entreteniment però nomès sòn imatges no es part de la realitat. Per tant el que vull dir amb això es que avui en dia la nostra societat està envoltada de “mentides” ja que ens creiem coses com a part de la realitat i en realitat no es aixì.

Activitat 41: Comentari de text: Plató (El mite de la caverna)

2009-10-27T18:24:00.003+01:00

El text anterior de plató representa una conversació entre Sócrates i Glaucó, ens parla de la realitat, de que hi ha coses que nosaltres ens pensem com a certes com si fosin part de la realitat pero en realitat no ho són, com per exemple la televisió, en realitat nomès són imatges però nosaltres creiem que són la realitat, així doncs ens està dient que en la nostra societat hi ha molts enganys y mentides que ens creiem que son part de la realitat.
En el text ens diu que aquells homes que estaven tancats en aquella habitació l’únic que veien eren ombres d’objectes que pasaven darrera seu, per tant ens explica que per a aquells homes allò que veuen es realitat, es com si la vida, les coses fosin això, pero no vol dir que ho facin o pensin conscientment sinó que com es l’única cosa que veuen, pensen que allò es normal, que es la veritat. I que cuan agafen a un d’aquells homes i el porten fora i veu les coses tal com són, el sol, les muntanyes, etc cuan s’ho expliqui als altres companys no el creuràn ya que aquests no ho han vist, l’únic que han vist han sigut les obres dels objectes. Per això en la nostra vida hi ha coses que ens semblen que són part de la realitat com el cine o els videojocs perquè ho veiem, però en realitat nomès són imatges.

Enllaç al text del mite de la caverna:
http://www.pensament.com/filoxarxa/filoxarxa/FiloXarxa.htm?http://www.pensament.com/filoxarxa/filoxarxa/plat7p0h.htm

Activitat 40: Comentari de text: Plató

2009-10-21T16:57:00.000+02:00

1-Idees principals

El text anterior ens parla sobre la ciència, sobre que es la ciència. Ens diu que la ciència es “com un esclau” que nosaltres movem d’un costat a l’altre, es a dir que el que vol dir amb això bàsicament es que la ciència ha sigut creada per nosaltres pertant nosaltres la dirigim, hem fet que sigui d’una manera i així serà, es a dir que si nosaltres la canviem canviarà.

2-Posa títol

Dirigim o no la ciència?

3-Comentari

El que plató ens volia explicar amb el fragment anterior es que es la ciència i fa una pregunta que diu que si creiem que es una cosa que nosaltres fem anar d’una banda a l’altre o que si la mateixa ciència es capaç de manar sobre l’home. Bàsicament la ciència es una cosa que hem creat nosaltres i a partir d’aquí s’ah derivat estudis, ha sigut creada d’una manera, per tal que es així pero si volguessim canviarla doncs es canviaría i ya esta. El que vol dir amb la pregunta que formula es refereix a que a egades hi ha persones que consideren la ciencia molt important que no sabrien com serien les coses si no existis, es com si gracies a ella l’homa estigues entretingut.

Activitat 39: Resum: Un altre manera d’entendre els sofistes

2009-10-14T16:00:00.001+02:00

Conceptes expressats pels sofistes:

Naturalesa: Es desenvolupa des de si mateixa i per a si mateixa, es independent de la voluntat humana. La naturaleesa té els seus propis ritmes i les seves pròpies lleis.

Llei: Prescripcions dels homes per organitzar la vida col•lectiva i depèn de les opinions, per aconseguir l’euilibri i l’harmonia, com peer exemple es la justícia.

Tècnica: Art de modificar o reproduir quelcom real, són productes inventats i produits per l’home i depenen de les necessitats de l’home juntament amb la seva interpretació o ideologia.

Ciutat: Es un espai abstracte on es tendeixen les relacions dels éssers humans que conviuen en aquest espai físic.

Llenguatge, raó i pensament: Hi ha molta importancia en la comunicació entre els homes. Són valors que cal discutir i reconstruir a través del diàleg i l’opinió, no obstant això el “lógos” és una realitat inaprehensible com a tal realitat.

Educació: Es una qüestió de llenguantge a través del qual mitjançant la comunicació entre els homes podem arribar al centre mateix de la seva vida.

Veritat: Es el manament de qualsevol autoritat, però amb els sofistes forma part de les estructures del llenguatge i es manifesta en la forma que l’utilitzem.

Activitat 38 Projecte 1: PLOTÍ

2009-10-06T16:57:00.004+02:00

Vida i obra

Encara que es desconeix la data exacta del seu naixement, hem de suposar-la en els primers anys del segle III d. C. en Licópolis, ciutat d'Egipte. Va morir en 270, apróximadamente als seixanta-sis anys.

La falta de dades sobre aquest particular es justifica per part del seu deixeble i biògraf Porfirio, eludia parlar de detalls de la seva vida personal i del seu passat. No festejava més aniversaris que els de Sócrates i Plató. Per a assolir un retrat seu van haver de recórrer a un subterfugi, fent que un pintor memoritzés els seus trets amb tal precisió com per a reproduir-los després, sense que el Mestre s'assabentés.

Als 28 anys va sentir l'anhel de la filosofia i es va traslladar a la ciutat d'Alexandria, el Museu de la qual i Biblioteca, fundats per Ptolomeo Soter en el segle IV a. de C., encara irradiaven la potent llum de la recerca del coneixement.

L'escola de Plotí estava sempre animada amb la presència de molts joves que acudien per a consultar-li sobre aspectes no només filosòfics, sinó tan quotidians com la correcta administració dels seus béns o herències. Les seves lliçons estaven obertes a tots els públics, però un cercle intern de deixebles rebia una instrucció orientada al despertar del "home interior" al que es referia Plató, i a elevar l'ànima cap a la contemplació i l'èxtasi.

La filosofia de Plotí es fonamenta en Plató, aportant una interpretació original, en la qual detectem les petjades dels sistemes de pensament orientals. Part del plantejament del problema original de la creació, en la qual estableix tres nivells, o hipóstesis: la Intel•ligència i l'Ànima com primer principi, crea mitjançant l'emanació de la seva superabundancia, com una font que flueïx sense esgotar-se mai. No crea directament el món, sinó que ho fa mitjançant l'intel•ligible - les Idees de Plató - L'Ànima de l'home procedeix de la part superior de l'Ànima universal. En l'ànima es troben l'ésser i el no ser, com si es tractés d'un plànol intermedi. La matèria, amb la seva pluralitat, rep a les ànimes i les embolica, les aprisiona i fa que oblidin el seu origen.

Activitat 37: Creus que podem arribar a coneixer la veritat absoluta?

2009-09-30T19:11:00.003+02:00

Per començar yo crec que no podem arribar a conéixer la veritat absoluta perquè la veritat absoluta es una mica difícil d’explicar el seu significat, es una veritat certa, és a dir, que una cosa es com es i aquesta es la veritat. Cada persona pensa d’una manera distinta i evidentment alló que pensa per aquella persona es cert, ya que si no fos així no tindría sentit el que pensa. Com he dit cada persona creu coses com a certes segons la seva manera de pensar per això arribem a la conclusió que que hi ha veritats que es contradiuen perque una persona pot pensar que les flors són lletges i creure que això es veritat i un altre pot pensar que les flor són boniques i pertant creurà que es veritat. Yo crec que per arribar a la varitat absoluta tothom haurià d’opinar el mateix sobre alguna cosa y per tant seria veritat peró com tthom no pensa ni opina igual hi ha moltes veritats distintes, per tant no podem arribar a coneixer la veritat absoluta.

Activitat 36: Comentari de text: Pàrmenides

2009-09-29T18:36:00.000+02:00

1-Idees principals:

Els fragments anteriors ens parlen de la teoria de Pàrmenides que són dues tesis: La via de la veritat i la de l’opinió. La de la veritat tracta de que nosaltres els homes ens pensem que hi ha coses que segons nosaltres són certes pero en realitat no ho són i això té a veure amb la opinió ya que depenent del que opinem pensarem que una cosa es certa o no.

2-Posa títol:

La teoria de Pèrmenides

3-Comentari:

Com he dit abans els textos anteriors ens parlen de la teoria de Pàrmenides que consta de dues tesis: La de la veritat que es aquella que considerem com a certa pero això no vol dir que hosigui. Pàrmenides deia que no existeix la veritat absoluta ni la veritat universal. I l’altre tesis qu tracta de l’opinió que es a través d’aquesta amb la que considerem si son o no certes les coses.
Tracta molt el tema de l’opinió el segon i el tercer fragment a que diu que cadascú pot i pensa el que vol i segons el que pensa arriba a la conclusió de que el que pensa es veritat, pero encara que el que tu pensis que es veritat un altre pensi totalment el contrari no vol dir que només un dels dos tingui raó ya que tots dos tenen raó segons ells. També ens exlica en un altre fragment ens explica que l’opinio a vegades ens dona una informació que no es cert i això crea una confusió ya que pots creure que es veritat pero en realitat t’estan enganyant.

Activitat 35: Comentari de text: Heràclit d'Efes

2009-09-23T16:33:00.000+02:00

1- Idees principals:

Els 4 fragments anteriors ens parlen de la forma de ser dels homes, el primer text ens mostra la idea de que els homes som ignorants, el segon i el quart ens parlen de la lluita de contraris i el tercer ens parla de la veritat, ens diu que no coneixem o no sabem quina es la veritat absoluta.

2- Posa títol:

La teoria d’Heràclit

3- Comentari:

Els fragments anteriors ens parlen una mica sobre la lluita de contraris, es a dir que ens esta parlan de la teoria d’Heràclit. Com ya sabem la teoria d’Heràclit s’anomena lluita de contraris perquè ell ens explica que totes les coses tenen el seu contrari com per exemple: A es no A. I per tant per poder arribar a una realitat han de lluitar entre si. Això seria el que ens explica o mostra en el segon i quart fragment. El fet de que les coses hagin de lluitar amb el seu contrari no vol dir que sigui una lluita dolenta, es a dir que tingui un fi negatiu ya que en els fragments ens explica que també poden posar-se en harmonia.

I per acabar el primer i l’últim fragment ens parla una mica sobre la “veritat” ya que el que ens estan dien es que el homes som inexperts, es a dir que tenim un cert desconeixement de les coses, tot i que pensem que es d’una manera en realitat no es així i continuem pensant malament encara i que ens expliquin la realitat.

Activitat 34 Comentari de text: Anaximandre

2009-09-18T18:44:00.004+02:00

D’alla d’on ve el naixement als éssers, allà troben també la seva destrucció, segons la necessitat. És com si es paguessin mútues retribucions i penes per la seva injusticia, segons l’ordre del temps.

Anaximandre es un filosof que parla sobre la natura, diuen que el text anterior va ser l’únic fragment que han trobat, ens parla una mica de l’origen i el fi de la vida.

La idea principal del text anterior ens diu que tal i com va àpareixer l’existència de vida, de la mateixa manera s’anirà, amb això vol dir que encara que no sapiguem com va apareixer la vida, desapareixerà de la mateixa manera, també ens diu que segunament s’anirà la vida per culpa de l’home, suposo que això ho deu dir perquè la terra esta patint molt amb la contaminació... per culpa nostre i això provocarà la seva fi, pero ens diu que tot això es veurà amb el pas del temps.

2n Batxillerat: Historia de la filosofia

2009-09-17T16:42:00.001+02:00

Activitat 33: Presentació Power Point Tema 13

2009-05-22T15:04:00.002+02:00

Power Point Tema 13

View more presentations from laia.roman.

Activitat 32: Ciutadania democràtica Doc. 3

2009-05-04T17:03:00.009+02:00

1- De quina manera l’autor caracteritza la ciutadania en el text?

Caracteritza la ciutadania parlant de la nacionalitat del ciutadà, ja sigui dret sòl o dret de sang, ja que diu que la nacionalitat de cadascú tracta de la seva pròpia acceptació.

2- Per què dui que el principi de voluntarietat ha de ser considerat a l’hora d’entendre la nacionalitat del ciutadà?

Perquè diu que la nacionalitat de cadascú es tracta de la seva pròpia acceptació, per tant es cosa voluntària d’un mateix el triar el dret de sòl o el dret de sang

3- A què es refereix quan esmenta <>? I quan esmenta <>? Per què considera que aquests modes d’entendre la democràcia són excloents?

Amb aquestes dues frases el que ens vol dir es que el que donen a entendre es que no són col•lectivistes, per això volen la seva pròpia independència, per això diu que són excloents ja que no volen treballar o estar de manera col•lectiva.

Aquí poso un enllaç a la biografia de Habermas:

http://www.bib.uab.es/socials/exposicions/academics/contingut.htm?bell1#

Activitat 31: Definicions

2009-04-27T12:18:00.001+02:00

Intel•lectualisme moral: Identificació entre el saber i la virtut (Qui sap que es el bé, actua bé).

Maièutica: Mètode que consisteix a donar a llum les idees o veritat

Hedonisme: Teoria que identifica el bé moral amb el plaer

Felicitat (Aristòtil): Consisteix en fer allò propi de l’ésser humà que s’identifica amb l’activitat intel•lectual i el bé suprem.

Prudència: Virtut que ens planteja allò que ens convé.

Pau interior: Estat d’impertorbabilitat al qual ha d’arribar el savi estoic i a les opinions alienes.

Aritmètica dels plaers: Els plaers es poden mesurar i comparar entre si per arribar al màxim plaer. (tots son iguals en qualitat)

Utilitarisme de la regla: Importa mes el seguiment de la regla que l’acció.

Ètica deontològica: Ètica que es regeix segons el deure i no segons la finalitat.

Ètica teleològica: Teories que parlen de la moral en relació amb el fi.

Imperatiu categòric: Manaments que ens ordenen actuar d’una manera sense condicions.

Dignitat humana (valor de la persona): és el valor absolut dels essers humans que no permet que sigui intercanviat per res.

Intuïcionisme dels valors: Afirma que podem captar els valors a partir d’una intuïció de tipus emocional.

Comunitarisme: Teoria que valora les comunitats concretes en les quals es troben els individus.

Universalisme: Són mes importants els valors universals que els comunitaris.

Activitat 30: Dilemes morals

2009-04-22T17:03:00.003+02:00

1- Es correcte mentir per protegir algú?
Això depèn molt de la situació i del tipus de mentida. En principi mentir esta malament ja que això significa que no estàs fent lo correcte.

2- Què és abans?
Que un fill no cometi una injustícia encara que pateixi.

3- El fi <> justifica tots els mitjans?
No, si els mitjans no són correctes.

4- La intenció de la mare d’en Lluís és bona?
La intenció de protegir el nen per que tregui bé el curs es bona el que no es correcte es l’acció que fa.

5- Podem tenir bones intencions i que les conseqüències d’allò siguin perjudicials?
Si, com es aquest cas ja que el fet de faltar a cole pels exàmens poc a poc va creant hàbits.

6- Quines conseqüències pot tenir per a la personalitat d’en Lluís adquirir aquest costum?
Si en Lluís adquireix aquest costum al final sempre que hagi examen faltarà i a mes al final es convertirà en una persona insegura.

7- Quines conseqüències pot tenir per a en Lluís que la mare el protegeixi sempre?
Que s’acabi acostumant a que la mare li tregui les castanyes del foc. No saber actuar sense la seva ajuda farà que es converteixi en una persona immadura.

8- És comparable la conducta d’en Lluís a <>?
No, jo crec que es millor quedar-se a casa estudiant a copiar en els exàmens.

Què és millor aprovar amb trampes o suspendre amb trampes?
Evidentment, per la persona que fa trampes es millor aprovar amb trampes, però evidentment no fer trampes es lo mes adequat.

9- Si tots els alumnes fessin com el Lluís, què passaria?
Doncs, que al final hi hauria fracàs escolar.

Activitat 29: Comentari de text la persona té dignitat i no preu

2009-04-20T16:00:00.002+02:00

1- Explica les idees principals del text:

El text anterior ens explica que allò que té preu pot ser substituït i allò que no en té, no admet res equivalent ja que té una dignitat. Les necessitats de l’home tenen preu d’afecte i allò que constitueix la condició té un valor intern. Amb tot això vol dir que a moralitat i la humanitat són les úniques coses que posseeixen dignitat.

2- Posa títol:

Tipus de dignitat

3- Quin mètode està defensant l’autor? Compara’l amb altres temes.

En l’anterior text escrit per kant ens parla sobre les coses que tenen preu i la dignitat. Segons ell en el regne dels fins tot té un preu o una dignitat. Allò que té preu pot ser substituït però allò que no en té i que es troba per sobre de tot preu consta d’una dignitat i dins d’aquí ens defineix els tipus de preus i el valor intern. Amb això Kant vol dir que la moralitat i la humanitat són les úniques coses que posseeixen moralitat. Jo crec que aquest text defensa la forma dels deutes morals ja que en aquesta teoria ens explica que les persones han de ser universals, éssers que són fins en si mateixos i que per tant tenen un valor absolut i en el text ens parla de que el que no té preu està constituït perquè alguna cosa sigui fi en si mateix. Comparant aquest mètode amb d’altres com el de l’imperatiu categòric són diferents ja que aquest últims són consells no ordres morals i només obliguen a les persones que volen aconseguir un fi.

Activitat 28: Es millor ser un humà insatisfet que un porc satisfet

2009-04-15T14:18:00.004+02:00

Jo estic d’acord am la frase anterior del filòsof Mill, ja que abans que ser un “porc satisfet”, prefereixo estar insatisfet ja que així podem tenir la oportunitat de buscar noves experiències, formes de coneixements al llarg de la nostra vida, totes aquestes recerques a la fi seran per acomodar-nos i a més donarà una certa experiència de la vida en canvi la persona satisfeta no s’esforçarà ni res ja que se suposa que amb el que té ja li va bé. Tot i que la frase també ens dona un significat de que les persones insatisfetes són millors ja que experimentarà coses noves al llarg de la seva vida i que les satisfetes es conformen amb el que tenen, encara que sigui po no vol dir que unes siguin millor que les altres, simplement que unes es conformen d’una manera i les altres, d’un altre.

Activitat 27: Ningú no fa el mal sabent que ho fa

2009-03-19T16:42:00.003+01:00

El mal es just tot el contrari al bé, la manera de saber si estam fent algun mal només ens hem de qüestionar que es el que fa que les accions, les coses o la vida mateixa siguin dolentes. En la majoria dels casos les persones que fan un mal, per elles mateixes, pensen que en realitat no es dolent, és a dir que la gent que fa un mal i sap que l’ha fet ho nega, pot ser que ho negui per que en realitat pensi que el que ha fet no esta malament o perquè no vol que se sàpiga, etc. En definitiva amb això vull dir que la millor manera de saber si algú esta fent el mal es des de fora, observant-lo ja que si el que obra malament sap que ha fet el mal ho negarà, no dirà la veritat.

Moltes vegades la milloria de les persones obrem malament sense adonar-nos, i això que han fet pot crear problemes amb altres, però al no haver-se adonat del que han fet, neguen el que ha passat i això crea conflictes, però no vol dir que es faci conscientment.

Activitat 26: Definicions 4

2009-02-26T16:46:00.003+01:00

Temperament: conjunt de sentiments i passions que resultan difícil de modificar.
Hàbit: s’aconsegueixen apropiant-se una nova propietat repetint actes en una mateixa direcció.
Virtut: es predisposa a obrar bé.
Consciencia moral: capacitat de captar els principis amb els quals distingim entre allò que és moralment bo i dolent.
Llibertat interna: decidir per un mateix sobre les qüestions que ens afecten.
Condicionament: no tenir llibertat absoluta ni total, però es conserva la llibertat suficient per ser responsables dels nostres actes.
Destí: llei de l’univers.
Determinisme econòmic: explica les diferents etapes històriques, els diferents modes de producció i la consciència humana.
Determinisme genètic: veuen en la dotació genètica de cadascun de nosaltres les causes de totes les nostres actuacions.
Ús regulatiu: investigar tots els fenòmens com si sempre estiguessin produïts per una causa.
Autonomia moral: quan una persona pot elegir els seus fins i els mitjans.
Heteronomia moral: persones que segueixen la norma d’un altre i no la seva.
Nivell preconvencional: persona que té per just el que satisfà (immaduresa moral)
Nivell postconvencional: persones que distingeixen entre les normes de la societat i els principis morals universals.
Responsabilitat moral: fenomen subjectiu de la consciència moral.
Consciència planetària: conèixer i responsabilitzar-se dels problemes del nostre món (conseqüències de les accions humanes)
Principi de responsabilitat (Jonas): denunciar la falsa idea de “progrés” sobre la qual estem construint la nostra civilització.

Activitat 25: cançons de llibertat

2009-02-17T20:35:00.002+01:00

Hi havia moltes cançons per triar com la de joan Manuel serrat (libertad), la de Jarcha (libertad sin ira), etc. Pero jo he triat la cançó: libre de Nino Bravo

Tiene casi veinte años y ya está

cansado de soñar,

pero tras la cementera está su hogar,

su mundo, su ciudad.

Piensa que la alambrada sólo es

un trozo de metal,

algo que nunca puede detener

sus ansias de volar.

Libre,

como el sol cuando amanece,

yo soy libre como el mar......

como el ave que escapó de su prisión

y puede, al fin, volar......

como el viento que recoge mi lamento

y mi pesar,

camino sin cesar

detrás de la verdad

y sabré lo que es al fin, la libertad.

Con su amor por montera se marchó

cantando una canción,

marchaba tan feliz que escuchó

la voz que le llamó,

y tendido en el suelo se quedó

sonriendo y sin hablar,

sobre su pecho flores carmesí,

brotaban sin cesar...

Libre,

como el sol cuando amanece,

yo soy libre como el mar......

como el ave que escapó de su prisión

y puede, al fin, volar.....

.como el viento que recoge mi lamento

y mi pesar,

camino sin cesar

detrás de la verdad

y sabré lo que es al fin, la libertad.

Enllaç a un video de la cançó:
http://www.youtube.com/watch?v=Uo-N3pPLPLE

Activitat 24: Creus en el destí?

2009-02-17T04:31:00.002+01:00

Creure en el destí es Molt relatiu, apart aquesta pregunta tindrà moltes despostes diferents, el destí es pot entendre com la forma de que la vida esta escrita d’alguna manera, és a dir, que el que t’ha de passar serà perquè està escrit que et succeeixi i això provoca que s’hagin de conformar amb el que vindrà durant la seva vida sense buscar o lluitar envers el futur.
Per tant jo no estic d’acord amb l’existència del destí ja que no crec que estem condicionats al que pasarà ja que no hi ha cap cosa escrita en aquesta vida ja que el teu futur canviarà envers les decisions que prenguis al llarg de la vida, i cada decisió tindrà unes conseqüències que poden ser tan bones com dolentes, per lo tant això seria com decidir o interferir en la nostra vida i canviar-la, això vol dir que en realitat no hi ha res escrit.

Activitat 23: Arguments sobre la llibertat

2009-02-09T20:24:00.002+01:00

Arguments sobre la llibertat:

- Arguments a favor:

Gracies a la llibertat podem prendre les postres decisions.
La persona es lliure en el seu poder i en el medi ambient.
Careix de desigualtat.
Es un tret el qual no volem renunciar.
No hi ha obstacles que t’eviten continuar endavant.

- Arguments en contra:

La llibertat pot ser limitada per manca de recursos.
No es pot ser lliure per desafiar la llibertat.
S’han de mantenir unes pautes de conductes.
Estàs obligat a prendre decisions, si no, no podràs avançar.
Has de limitar els altres de lo contrari afectaran la teva llibertat.

Activitat 22: Què és el bé?

2009-02-03T19:58:00.002+01:00

Aquesta pregunta és diferent per tothom ja que la paraula bé no significa el mateix per a tots per això les respostes seran diferents, per això ens hem de qüestionar que es el que fa que les accions, les coses o la vida mateixa siguin bones. El bé es pot definir com el que convé una cosa o la perfecciona, o la capacitat per satisfer la necessitat a alguna propietat ja sigui d’una persona o cosa. Tot i això a vegades hi ha persones que confondrien el bé amb el mal per ignorància o d’altres que els agrada el mal o millor dit que el consideren com un bé i hi ha molts exemples d’aquet tipus com per exemple algú que mata alguna persona per venjança pels motius que tingui pensa que en realitat està bé però si ens parem a pensar matar està malament ja que ningú te el dret de treure la vida a un altre persona.

Activitat 21: Esquema de Fal·làcias

2009-01-30T18:30:00.002+01:00

Activitat 20: Exemples de les fal•làcies

2009-01-29T04:08:00.002+01:00

Preguntes complexes:
- Perquè has agafat el meu llapis?

Argument ad ignorantiam:
- Estàs suspès per copiar tret que demostris que no ho vas fer

Argument circular:
- Ell es professor perquè ensenya

Argument ad hominem:
- Dius que jo no deuria beure però tu t’emborratxes cada cap de setmana

Argument d’autoritat:
- L’alcalde diu que el millor es asfaltar tots els carrers

Argument ad baculum:
- No mengis xiclet a classe o et faré fora

Argument ad poulum:
-Amb aquestes sabates, et sentiràs millor

Argument ex populo:
- Tothom admet que el mar es blau per tant es cert

Argument post hoc, ergo propter hoc:
- Desprès de la nit bé el dia per tant el dia es causa de la nit

La generalització precipitada:
-Tots els alumnes de primer són castanys

Argument del pendent relliscós:
-Si no aproves la ESO no faràs batxillerat, si no fas batxillerat no podràs fer una carrera, i si no fas una carrera no trobaràs treball

Activitat 19: Activitats

2009-01-22T03:57:00.002+01:00

1- Quins elements constitueixen el nostre univers simbòlic?
Els símbols: Formes lingüístiques, imatges...

2- Què passaria si no disposéssim de la fantasia? Alguna vegada ha millorat la teva situació vital?
No podríem elaborar noves i diferents possibilitats de fer les coses, també permet avançar-te al futur.
Si, perquè gracies a això podré avançar-me al futur o preveure’l.

3- Explica l’expressió “percepció bruta” de la realitat referida als animals. Com qualificaries la nostra?
La percepció bruta vol dir que els animals funcionen per l’estímul resposta, és a dir, que no mediten.

4- En quins àmbits de la nostra vida creus que intervé la fantasia?
La fantasia la utilitzem gairebé sempre ja que quan pensem o imaginem coses, l’estem utilitzant per poder realitzar aquesta acció.

Activitat 18: Cultura com a activitat simbòlica

2009-01-19T15:40:00.002+01:00

L’home que medita és un animal depravat. A l’home no li queda més remei que adoptar les condicions de la seva pròpia vida, viu en un univers simbòlic. El llenguatge, el mite, l’art i la religió formen els diversos fils que tendeixen la xarxa simbòlica. L’home no pot enfrontar-se ja amb aquesta realitat d’una manera immediata. La realitat física sembla retrocedit en la mateixa proporció.

Activitat 17: Definicions 3

2009-01-13T02:39:00.002+01:00

Individu: qualsevol esser complet que pertany a una espècie sigui animal o vegetal.
Individualisme possessiu: Cada esser humà es propietari de la seva persona.
Sociabilitat natural: formada per una societat i una cultura la qual els aporta per realitzar-se d’acord amb les capacitats pròpies.
Contractualisme: acord entre els essers humans per evitar possibles lluites contra els altres. Defensa que la societat apareix fruit d’un contracte d’altres individus.
Pacte social: Acord entre els individus en la qual aquest cedeix alguna cosa a canvi de la constitució de l’estat.
Voluntat general: formar una societat justa amb l’acord de tothom.
Antropologia social: manera de viure dels diferents grups humans i l’evolució que experimenten.
Socialització primària: és l’observació en el si de la família durant la primera etapa de la infantesa.
Cultura: conjunt d’artefactes, valors, tradicions, costums..que un determinat grup humà accepta com a pròpies.
Subcultura: Grup cultural que viuen la cultura de diferent manera de cultura hegemònica.
Contracultura: moviment de rebel•lió contra la cultura hegemònica que presenta un projecte de cultura i societat alternativa.
Civilització: Agrupació cultural de mes abast a nivell d’identitat cultural mes ampli que pot distingir un esser humà.
Etnocentrisme: analitza les cultures des del punt de vista de la pròpia cultura que es converteix en la mesura per valorar les altres.
Xenofòbia: odi envers els estrangers.
Racisme: Creença en l’existència de les races superiors i inferiors.
Aporofòbia: el rebuig i menyspreu al pobre.
Realisme cultural: la tolerància cap a les diferents expressions culturals.
Interculturalisme: trobada entre les diferents cultures en condicions d’igualtat, actitud que hem d’aprendre davant el multiculturalisme.

Activitat 16: Textos escollits de Samuel P.Huntington

2008-12-15T19:25:00.002+01:00

Assistim <> amb ideologies occidentals, i entrem en la era en que les civilitzacions interaccionaran, competiran, conviuran i s’acomodaran en la religió, més concretament en el ressorgiment cultural en països asiàtics i islàmics generat per dinamisme econòmic i demogràfic.

La societat humana és <>. De la condició humana se’n deriva una moralitat mínima en totes les cultures. Els requisits de convencia universals exigeixen investigar allò comú en les civilitzacions. La via constructiva es acceptar la diversitat i cercar atributs comuns.

Activitat 15: Esquema 2

2008-12-03T19:04:00.004+01:00

Activitat 14: L’ésser humà es sociable per natura o no?

2008-12-01T20:48:00.002+01:00

Jo crec que si, l’ésser humà es sociable per natura ja que ningú ens ha ensenyat a ser-ho ni a com ser-ho, sinó que es per iniciativa de cadascú. Encara que no tots els éssers humans som igual de sociables ja que un pot ser molt sociable i un altre no es gaire sociable però això es la manera de ser de cada persona. La persona que es molt sociable es perquè té un caràcter en el qual no es tímid ni res semblant, encanvi la persona que no es sociable pot ser pel seu caràcter, per algun problema que tingui, etc, però això no vol dir que no sàpiga relacionar-se amb els altres, simplement que no ho fa. A més l’ésser humà ha de ser sociable ja que necessita relacionar-se per mantenir una societat i una cultura.

Activitat 13: Comentari de text: L’individualisme possessiu

2008-11-27T03:44:00.002+01:00

1- Idees principals:

Aquest text consta d’unes característiques que resumeixen l’individualisme possessiu: L’home no depèn de la dependència dels altres, llibertat amb la relació dels altres, individu propietari de la seva persona i capacitats i la societat humana consisteix en relacions mercantils.

2- Posa títol:

Característiques de l’individualisme possessiu

3- Comentari:

Aquest text diu que la definició d’un home es segons l’individualisme possessiu i això defensa la llibertat i dependència respecte als altres, la responsabilitat i les relacions mercantils en la societat. L’autor ha utilitzat 5 característiques per definir-ho:
A la primera es refereix que l’home no depèn d’altres persones sinó que es lliure, en la segona característica diu que hi ha relació de llibertat amb tots els individus exceptuant en les que ell hi entra voluntàriament, la tercera diu que l’individu es propietari d’ell mateix i per això no deu res a la societat, la quarta característica diu que pot alinear la seva capacitat per treballar i l’última parla de que les relacions de la societat humana son mercantils.

Activitat 12: Definicions 2

2008-11-24T20:37:00.002+01:00

Raó teòrica: És aquella que s’orienta cap a la contemplació del món i el seu objectiu.
Raó pràctica: Ús de la raó que mira d’orientar l’acció.
Metafísica: Allò que es troba més enllà dels sentits i les explicacions científiques.
Ultimitat: Arribar a les últimes qüestions.
Subjecte: Protagonista de l’acció de conèixer.
Opinió (Kant): És un estat de coneixement en què el subjecte considera quelcom com a cert.
Interès emancipador: Tipus de interès del coneixement per alliberar els éssers humans de la dominació i la repressió de qui els volen manipular o reprimir.
Dogmatisme: Possibilitat de coneixement, que manifesta una actitud ingènua dels que estan segurs de conèixer.
Escepticisme moderat: Possibilitat del coneixement que pensa que mai hi haurà una justificació suficient per acaptar quelcom es cert.
Criticisme:
Perspectivisme: Manté que sí que es pot arribar al coneixement de la realitat.
Realisme: Podem arribar a conèixer la realitat tal com és.
Idealisme: La realitat no existeix independentment del subjecte que la coneix.
Noesi: Consciència que s’obre a la realitat.
Prejudici (Gadamer): Judicis previs que hem adquirit per educaió, cultura, etc.
Ignorància: S’admet el desconeixement sobre un assumpte determinat.
Autoritat: Una afirmació s’accepta com a certa perquè prové d’ algú que és un expert en la matèria.
Evidencia sensible: Evident el que se’ns presenta com a indiscutible.
Adequació: Relació especial d’ajust entre l’objecte i el subjecte.
Coherència: Criteri de veritat que es basa en que una proposició ha de deduir-se lògicament
Pragmatisme: Defensa que és vertader allò útil.
Concens: Acord entre interlocutors que formen una comunitat igual en diàleg i amb igualtat de condicions.
Realitat virtual: Sensacions i percepcions generades amb ajuda d’un suport tècnic.

Activitat 11: ¿El virtual es real?

2008-11-19T20:09:00.002+01:00

Jo crec que el virtual si es real ja que suposem que el que veiem com imatges o textos que poden ser tant d’un llibre com d’un ordenador són reals i ens pensem que allò ha pogut passar o esta passant però ens podem confondre ja que no tenim proves que demostrin que es real, així que lo virtual en definitiva no es pot dir si es real del tot però el que si que es segur es que nosaltres ho podem veure, sentir i creure y això són motius pels quals penso que en el fons es una realitat llunyana.

Activitat 10: Adequació i verificació pragmàtiques

2008-11-17T20:03:00.002+01:00

1- Quina relació s’estableix en el text entre la “veritat” i la “vida” real de les persones?

La seva relació es que la veritat la tenen totes les persones y s’adapten a la vida real d’aquestes.

2- Quan es pot dir, segons el pragmatisme, que una idea és certa?

Es pot dir que una idea es certa quan la podem assimilar, fer vàlida, corroborar i verificar.

3- Trobes alguna semblança entre les afirmacions que apareixen en el text i el que de manera comuna s’entén per “pragmàtic”?

Si, perquè ens diu que una idea es certa quan la podem comprovar per lo tant es una relació amb lo pragmàtic.

4- Pot haver-hi el cas d’idees certes sense conseqüències pràctiques? Raona la resposta i posa’n algun exemple.

Segons el text no perquè la veritat és quan una idea s’adequa a la realitat i ens serveix en la nostra vida i ens és útil.

5- Informació de William James:

http://www.pensament.com/filoxarxa/filoxarxa/James%20William.htm

Activitat 9: Comentari de text: Gir copernicà en el coneixement

2008-10-28T03:04:00.002+01:00

1-Explica les idees principals del text:

Aquest text explica la manera en la que nosaltres coneixem els objectes que ens envolten en la vida quotidiana. Diu que no coneixem els objectes mitjançant els sentits sinó que nosaltres diem les característiques dels objectes i per això ho podem definir profundament.

2-Posa títol:

Coneixem gràcies als sentits

3-Quin mètode està defensant l’autor? Compara’l amb altres temes.

Jo crec que el mètode que defensa l’autor pot ser es el dogmatisme ja que aquest tracta o diu que nosaltres coneixem gràcies a les nostres facultats de conèixer. Comparant-ho amb l’escepticisme aquest és tot el contrari o amb el pragmatisme que aquest identifica el que és cert amb el que és útil, tampoc té relació amb el criticisme perquè no realitza tasques per dir si són certs els coneixements. En canvi aquest pot tenir alguna relació amb el subjectivisme i realisme ja que un diu que el què és cert depèn de cada subjecte i l’altre que depèn de cada cultura.

Activitat 8: ¿Podem arribar a conèixer?

2008-10-23T04:23:00.002+02:00

Jo crec que si que podem arribar a conèixer o si mes no a arribar a conèixer el que pensem que sabem, i això es per la nostra existència. No coneixerem totes les coses sinó, amb les que ens hem anat trobant al llarg de la nostra vida. El que podem saber es pel que ens ha passat, es a dir, que podem conèixer gràcies a nostra l’experiència de la vida quotidiana com per exemple els problemes de cada dia, el que ens ensenyen al cole, el que ens diu la família, etc. això es gràcies a la sensibilitat i el que nosaltres entenem mitjançant conceptes, també pot ser que el creiem que coneixem en realitat no sigui com nosaltres pensem.

Activitat 7: Comentari de text: L’objecte de la filosofia

2008-10-14T04:59:00.002+02:00

1- Explica les idees principals del text:

Aquest text explica que la filosofia no es una teoria sino una activitat, un aclariment amb la qual es delimiten els pensaments.

2- Posa títol:

La filosofia es activitat

3- Quina seria la funció de la filosofia segons el text? Per que Wittgenstein afirma que la filosofia es una activitat? Comenta la frase subratllada (La filosofia ha d’aclarir i delimitar amb precisió els pensaments que d’un altre manera serien, per dir-ho així confusos i opacs)

Segons aquest text la funció que té la filosofia, bàsicament es aclarir i delimitar els pensaments que d’un altre manera serien opacs i confusos, wittgenstein afirma que es una activitat perquè la filosofia realitza la funció d’aclarir i determinar i la frase subratllada vol dir que sense l’activitat que realitza la filosofia no es podria arribar a delimitar bé els nostres pensaments.

4- Quin mètode està defensant l’autor? Compara’l amb altres temes.

Jo crec que el mètode que defensa l’autor es el l’anaticolingüìstic ja que analitza el llenguatge i intenta aclarir-ho ja que tots els problemes filosòfics creen confusions no com fa el mètode hermenèutic que tracta de comprendre el sentit dels textos o com l’empiricoracional que intenta esbrinar l’origen del saber.

Activitat 6: Definicions

2008-10-09T04:17:00.002+02:00

- Saber ordinari: Es funda en (l’experiència de la vida quotidiana) sap el què però no el perquè.
- Saber científic: Busca l’organització del coneixement i explicar per que els fets són d’aquesta manera.
- Saber filosòfic: Utilitza la raó de manera critica i rigorosa.
- Ciència (definició moderna): experiència entesa com a experimentació i l’aplicació de les matemàtiques a l’estudi de la realitat.
- Mètode: Manera de pensar o d’actuar prèviament planificada, ordenada i orientada a la consecució d’un fi.
- Axioma: Principis fonamentals indemostrables dins del sistema ( axiomaticodeductiu).
- Mètode hipoteticodeductiu: costa dels enunciats protocol·laris, lleis i teories. Es basa en es hipòtesis i la contrasta a traves de l’experiència.
- Hipòtesi: Afirmació sobre l’existència d’una regularitat, fenomen interessant o sobre les seves causes, quan es confirmada es converteix en llei.
- Lleis: Enunciats que expressen el comportament o la relació que mantenen uns fenòmens concrets.
- Inducció incompleta: Tipus de raonament del qual s’obté una conclusió general a partir de casos singulars coneguts per l’experiència, a partir s’infereix una llei general.
- Mite: Fa referència a narracions fantàstiques que intenten explicar l’origen i la regularitat del cosmos recorrent a forces sobrehumanes.
- Mètode empiricoracional: Dues fonts del coneixement els sentits i l’enteniment, per mitja de lo sensible i intel·ligible.
- Empirisme: Separa les dues fonts del coneixement l’experiència i la raó i pren partit per l’experiència.
- Idees innates: Idees clares, evidents i certes que provenen de la raó i no les hem après.
- Mètode analiticolinguistic: filosofia de l’anàlisi del llenguatge.
- Joc del llenguatge: Descriuen les situacions comunicatives entrellaçades amb formes de vida.
- Hermeneutica no normativa: No posa normes a la comprensió.
- Pretensions de validesa de la parla: són la veritat, veracitat, intel·libilitat i correcció moral, les normes de l’hermenèutica normativa. (es posen a la comprensió).
- Ontologia: Tipus de saber filosòfic pràctic que tracta sobre l’ésser.
- Estètica: Tipus de saber filosòfic pràctic que tracta de la bellesa en l’art.

Activitat 5: El problema de la filosofia contemporània

2008-10-07T03:35:00.002+02:00

- Per què l’existència de l’home actual és centrifuga i penúltima? Quines conseqüències te per a nosaltres?

Perquè no ens preocupem ni reflexionem dels problemes quotidians o importants. Cada cop se sap menys del que passarà amb les nostres vides.

- Has viscut alguna vegada aquesta experiència que explica Zubiri de replegar-se sobre un mateix? Enumera les preguntes que t’has fet o et fas en aquests moments de soledat.

Si, si que m’he trobat alguna vegada amb aquesta experiència.

- Que faig aquí?
- Tothom s’assent sol alguna vegada?
- Quina es la raó de la nostra existència?

- Per Zubiri, quin es el problema de la filosofia contemporània?

Replantejament del problema metafísic, es a dir, la formula intel·lectual dels homes per resoldre problemes ( Anar mes enllà del que es físic, es a dir, meditar).

- Com havíem de buscar informació sobre Xavier Zubiri un poso un enllaç:

http://www.pensament.com/filoxarxa/filoxarxa/nou2267d.htm

Activitat 4: Doc 4: Hipòtesi, llei i teoria

2008-10-02T04:27:00.002+02:00

- Què tenen en comú i en que es diferencien les lleis i les teories científiques?

Les lleis son enunciats que es mantenen en fenòmens concrets i les teories son les lleis que formen la ciència

- Busca algun exemple de teoria i indica algunes lleis que la formen.

La teoria de la evolució
La teoria de la genètica
La teoria de la relativitat

Activitat 3: Esquema

2008-09-30T03:47:00.002+02:00

Activitat 2: ¿Creieu que la filosofia es ciència?

2008-09-25T03:55:00.003+02:00

La filosofia abans s’assemblava mes a la teologia ja que les respostes no tenien relació amb les preguntes i es creia que tenia mes relació amb la relació. Per lo tant jo crec que no s’assembla a la ciència ja que les preguntes que es qüestiona les seves respostes poden ser correctes o incorrectes i les de les ciències son correctes i es responen amb formules. Per això en la filosofia s’utilitza normalment la raó per respondre les qüestions.

Activitat 1: ¿Què es la filosofia?

2008-09-23T03:34:00.002+02:00

La filosofia es com una ciència que dona coneixement de les coses per les seves causes y lo necessari. La filosofia es basa bàsicament a fer preguntes profundes per tot allò que ens envolta, preguntar-nos qui som, on anem o d’on venim... També ens fa reflexionar.
Lo essencial de la filosofia es que es qüestiona les coses amb una gran amplitud que les altres ciències, es el conèixer per conèixer y no s’ha de tenir una finalitat practica sinó es un fi en si mateix. Es pot contemplar la naturalesa, l’home, el bé o el mal... Y es qüestiona sobre el sentit d’aquestes realitats. La filosofia busca les causes mes llunyanes, els fonaments de les coses y no ho han de fer per utilitzar-los o aplicar-los, com la ciència y la tècnica, sinó per admirar y entendre al mon y a nosaltres mateixos.